Patrimonio popular en Cataluña frente a la producción musical: un reto para la educación de los adolescentes

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.24215/18530494e029

Palabras clave:

patrimonio musical, música popular, Cataluña, producción musical, educación musical

Resumen

El patrimonio musical popular forma parte del patrimonio inmaterial y es un factor identitario compartido que debe ser tratado con especial atención en el marco de la educación formal. Este trabajo tiene como objetivos describir los procesos tradicionales de transmisión, transformación y creación compartida que caracterizan el patrimonio musical popular en Cataluña y estudiar la manera de abordarlos desde la Educación Secundaria Obligatoria. Así mismo, se plantearán sus actuales derivas frente a los procesos tecnológicos de la producción musical, propios de las músicas de consumo masivo, que condicionan los modos de escucha de los adolescentes, implicando serias dificultades en la preservación y valoración, estética y funcional, de dicho patrimonio en el futuro.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Métricas

Cargando métricas ...

Citas

Arnella, J. (Coord.). (1994). Luthiers i instruments tradicionals de Catalunya. Calella: Ajuntament de Calella.

Asociación para la Interpretación del Patrimonio. (2006). Recomendaciones para las Buenas Prácticas en Interpretación del Patrimonio Natural y Cultural. Sevilla: AIP.

Attali, J. (1977). Bruits. París: PUF.

Baker, D., y Green, L. (2013). Ear playing and aural development in the instrumental lesson: Results from a “case-control” experiment. International Journal of Music Education, 35(2), 141-159. https://doi.org/10.1177/1321103X13508254

Bartok, B. (1979). Escritos sobre música popular. México: Siglo XXI editores.

Bataller, A. (2013). La literatura de transmisión oral en la ESO. Tantágora. Revista de literatura oral, 15, 1-5. http://hdl.handle.net/10550/34915

Burgess, R. J. (2014). The history of music production. Oxford: Oxford University Press.

Carreras, G., y Garcia Petit, L. (2018). El patrimoni Cultural Inmaterial. Què és? Canemàs, Revista de Pensament Associatiu, 15, 180-184. https://www.ens.cat/assets/PDF/canemas/Canemas_15.pdf

Casals, A. (2017). La cançó improvisada en la cruïlla sobre el sentit de la tradició a l'escola. Caramella: revista de música i cultura popular, 37, 20-23. https://grupsderecerca.uab.cat/musicaieducacio/node/261

Crivillé, J. (1983). Historia de la música española. 7 El folklore musical. Madrid: Alianza Música.

Danielsen, A. (2017). Music, media and technological creativity in the digital age. Nordic Research in Music Education, 18, 9-22. http://hdl.handle.net/11250/2490532

Dart, T. (2002). La interpretación de la música. Madrid: A. Machado Libros.

Devine, K. (2013). Imperfect sound forever: Loudness wars, listening formations and the history of sound reproduction. Popular Music, 32(2), 159-176. https://doi.org/10.1017/S0261143013000032

Eisenberg, E. (2005). The Recording Angel, Music, Records and Culture from Aristotle to Zappa. New Haven (CT): Yale University Press.

Esbart Català de Dansaires. (2020). Memòria d’activitats 2019. Barcelona: Esbart Català de Dansaires. http://www.esbartcatala.org/doc/2436/2019%20Mem%C3%B2ria.pdf

Faure, A. (2019). Modelos Sonoros y Preferencias Musicales en la Adolescencia. Un Estudio en el Área Urbana de Barcelona [tesis de doctorado]. Universidad de Barcelona. https://www.tesisenred.net/handle/10803/669946

Faure, A., Calderón, D., y Gustems, J. (2020). Modelos sonoros en la adolescencia: preferencias musicales, identidades e industria discográfica. Musica Hodie, 20, e-63134. https://www.revistas.ufg.br/musica/article/view/63134/35273

Flores, S. (2007). Principales acercamientos al uso de la música popular actual en la Educación Secundaria. Revista Electrónica de LEEME, 19, 1-16. https://ojs.uv.es/index.php/LEEME/article/view/9763/9197

Galera, M. y Mendoza, J.(2011). Tecnología Musical y Creatividad: Una experiencia en la formación de maestros. Revista electrónica de LEEME, 28, 24-36. https://ojs.uv.es/index.php/LEEME/article/view/9828/9251

Giráldez, A. (1997). Educación musical desde una perspectiva multicultural: diversas aproximaciones. Trans: Revista Transcultural de Música, 1, 1-13. https://pdfs.semanticscholar.org/5c68/ad341515a1d0965ecfbdd744184502056772.pdf?_ga=2.56473896.289293439.1587837914-324094943.1586863818

Gustems, J., Calderón, C., Oporto, M., y Ferreira, E. (2018). La música en el universo de los símbolos. En J. Gustems (ed.) Música y Símbolo (pp. 11-19). Barcelona: Dinsic.

Gustems, J., y Calderón, D. (2016). Proyectos musicales, ciudadania y desarrollo humano: una mirada desde la psicologia positiva. Cuadernos de música, artes visuales y artes escénicas, 11(2), 251-271. https://revistas.javeriana.edu.co/index.php/cma/article/download/12748/Art%2014

Ham, S. (2007). ¿Puede la Interpretación marcar una diferencia? Respuestas a cuatro preguntas de psicología cognitiva y del comportamiento. Boletín de Interpretación, 17, 10-16. https://boletin.interpretaciondelpatrimonio.com/index.php/boletin/article/view/165/165

Herrera, L., Cremades, R., y Lorenzo, O. (2010). Preferencias musicales de los estudiantes de Educación Secundaria Obligatoria: influencia de la educación formal e informal. Cultura y Educación, 22, 1, 37-51. https://doi.org/10.1174/113564010790935222

Hobsbawm, E., y Ranger, T. (1988). L’invent de la tradició. Vic: Eumo.

Katz, R. A. (2002). La masterización de audio. El arte y la ciencia. Andoain: Escuela de cine y video.

Kivy, P. (2005). Nuevos ensayos sobre la comprensión musical. Barcelona: Paidós.

Mantel, G. (2010). Interpretación. Del texto al sonido. Madrid: Alianza Música.

Martí i Pérez, J. (1996). El folklorismo. Uso y abuso de la tradición. Barcelona: Ronsel.

Martí, A. (2011). La wiki del projecte Patrimoni cultural: la poesia oral improvisada. Quaderns digitals: Revista de Nuevas Tecnologías y Sociedad, 68, 9. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7514101

Martín, C. (2009). Los centros de Interpretación: urgencia o moda. HER & MUS, Heritage & Museography, 1, 50-59. https://www.raco.cat/index.php/Hermus/article/view/314655

McPhail, G. (2013). The canon or the kids. Teachers and the recontextualisation of classical and popular music in the secondary school curriculum. International Journal of Music Education, 35(1), 7-20. https://doi.org/10.1177/1321103X13483083

Milner, G. (2016). El Sonido y la Perfección, una historia de la música grabada. Madrid: Lovemonk/Léeme Libros.

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (2015). Real Decreto 1105/2014, de 26 de diciembre, por el que se establece el currículo básico de la Educación Secundaria Obligatoria y del Bachillerato. BOE (03/01/2015), 3, referencia 37, 169-546.

Pedrero, L. M., Barrios, A. y Medina, V. (2019). Adolescentes, smartphones y consumo de audio digital en la era de Spotify. Comunicar. Revista Científica de Educomunicación, 27(60), 103-112. https://doi.org/10.3916/C60-2019-10

Peláez, I. (2014). L’Escola Folk del Pirineu: un centre estable d’ensenyament de la música i dansa tradicionals. El patrimoni festiu del Pirineu: 10es Trobades culturals pirinenques, 139-146. https://doi.org/10.2436/15.0110.19.18

Pouivet, R. (2010). Philosophie du Rock; Une ontologie des artefacts et des enregistrements. París: Presses Universitaires de France.

Powell, B., Smith, G. D., West, C., y Kratus, J. (2019). Popular Music Education: A Call to Action. Music Educators Journal, 106(1), 21-24. https://doi.org/10.1177/0027432119861528

Pujol i Subirà, M. A. (2017). L’ensenyament i l’aprenentatge de la música tradicional i popular a Catalunya: una anàlisi pedagògica i psicosocial [tesis de doctorado, Universidad de Barcelona]. Tesis doctorals en xarxa. http://hdl.handle.net/10803/405807

Rodríguez, C.X. (2004). Bridging the gap. Popular music and music education. Reston: MENC.

Santacana, J., y Llonch, N. (2016). El patrimonio cultural inmaterial y su didáctica. Gijón: Trea.

Schafer, R. M. (2013). El paisaje sonoro y la afinación del mundo. Barcelona: Intermedio.

Springer, D.G. (2015). Teaching popular music: Investigating music educators’ perceptions and preparation. International Journal of Music Education, 34(4), 403-415. https://doi.org/10.1177/0255761415619068

Tilden, F. (2006). La interpretación de nuestro patrimonio. Sevilla: Asociación para la Interpretación del Patrimonio.

UNESCO. (2003). Aplicación de la convención para la salvaguarda del patrimonio. https://ich.unesco.org/doc/src/01853-ES.pdf

UNESCO. (2020). Intangible Cultural Heritage. https://ich.unesco.org/en/lists

VVAA. (2018). Educació i Cultura Popular. Conclusions i experiències del Fòrum d’Educació i Cultura Popular. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona.

Wise, S., Greenwood, J., y Davis, N. (2011). Teachers' use of digital technology in secondary music education: Illustrations of changing classrooms. British Journal of Music Education, 28(2), 117-134. https://doi.org/10.1017/S0265051711000039

Zak III, A. (2001). The Poetics of Rock. Berkeley: The University of California Press.

Descargas

Publicado

2021-07-11

Cómo citar

Faure Carvallo, A., Pujol i Subira, M. A., Gustems Carnicer, J., & Martín Piñol, C. (2021). Patrimonio popular en Cataluña frente a la producción musical: un reto para la educación de los adolescentes. Epistemus. Revista De Estudios En Música, Cognición Y Cultura, 9(1), 029. https://doi.org/10.24215/18530494e029

Número

Sección

Artículos originales de investigación